Content, Contingut o Informació?

Cal millorar en la manera com ens comuniquem, això és un fet indiscutible. Aquest advertiment va dirigit a diplomatistes, arxivers, documentalistes i gestors de la informació, i a tothom que tracti amb informació i documents en els seus camps d'estudi. Tots tenim el nostre propi vocabulari, el nostre propi idioma, que ens permet ser diferents als altres i creuren's que la nostra manera de veure el món és la més ajustada a la veritat. També és indiscutible que aquesta darrera frase és clarament discutible. I és que, tot i parlar de coses semblants, ens perdem amb vocabularis diversos que impedeixen que tots plegats poguem treballar realment en equip en un espai interdisciplinari productiu.

La reflexió, òbvia en molts punts, ve arran de les diferents accepcions que ens trobem de la paraula "Contingut", interpretada de maneres diferents i utilitzada de manera ambígua per cada sector. Així, ens podem arribar a trobar fins a tres definicions de "Contingut":

Contingut [1]: Missatge i/o informació. Segons els arxivers i diplomatistes és el millor concepte per definir en abstracte qualsevol missatge intel·ligible amb informació interpretable. Els gestors de la informació i informàtics no utilitzen aquest mot en aquest sentit sinó simplement el d'Informació.

Contingut [2]: Contingut [1] + Format de dades. El contingut, o la informació, sense una cossificació codificada en un format no es pot considerar mai contingut. Informació i continent s'unifiquen en un sol concepte. La paraula anglesa File seria la que definiria millor aquesta acepció. Els arxivers a aquesta entitat l'anomenen "Document d'Arxiu". Els gestors de la informació i informàtics la tradueixen literalment i l'anomenen "Fitxer", d'altres utilitzen el terme Content, el mot anglès de Contingut, per a definir aquests fitxers. Els diplomatistes simplement l'interpreten com a "Document", la informació del qual es disposa mitjançant una forma física i una forma intel·lectual.

Contingut [3]: Contingut [2] + Metadades. És la darrera accepció. Convé deixar-la clara perquè ha estat l'origen de la confusió. Els gestors de la informació i informàtics, i sobretot els impulsors de sistemes ECM, han utilitzat el concepte Content per definir unes entitats formades per informació, més un format de dades, que a més incorporen metadades sobre l'entitat. D'aquesta manera també es cossifica una entitat, la informació no viu en el limbe, i es crea una unitat de gestió per als sistemes de gestió documental. La informàtica també l'anomena Objecte Digital o Digital Object. L'arxivística utilitza aquest neologisme per a la seva ciència i, fins i tot, l'ha transformat en un Objecte d'Informació d'Arxiu quan es parla d'entitats gestionades en sistemes d'arxiu digital. Pels gestors de sistemes ECM, Content és la unitat de gestió fonamental a l'interior d'aquests sistemes. No per atzar, l'acrònim ECM vol dir Enterprise Content Manager, és a dir, Gestor de Contingut d'Empresa. La diplomàtica, en aquest cas, avalua el contingut com a document, més la disposició de la informació  en una forma física i de una forma intel·lectual, i l'associació d'un perfil documental que incorpora coneixement sobre el context on s'ha produït.

És o no és complex el món de les terminologies? Doncs, només cal veure com en reunions de treball entre arxivers i gestors de la informació, s'utilitza el concepte "Contingut" amunt i avall, sense saber què és què en cada moment. Qui ha de cedir en aquests casos?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Evidencia, prueba y testimonio.

A la recerca del panellet autèntic!!