Vés al contingut principal

Content, Contingut o Informació?

Cal millorar en la manera com ens comuniquem, això és un fet indiscutible. Aquest advertiment va dirigit a diplomatistes, arxivers, documentalistes i gestors de la informació, i a tothom que tracti amb informació i documents en els seus camps d'estudi. Tots tenim el nostre propi vocabulari, el nostre propi idioma, que ens permet ser diferents als altres i creuren's que la nostra manera de veure el món és la més ajustada a la veritat. També és indiscutible que aquesta darrera frase és clarament discutible. I és que, tot i parlar de coses semblants, ens perdem amb vocabularis diversos que impedeixen que tots plegats poguem treballar realment en equip en un espai interdisciplinari productiu.

La reflexió, òbvia en molts punts, ve arran de les diferents accepcions que ens trobem de la paraula "Contingut", interpretada de maneres diferents i utilitzada de manera ambígua per cada sector. Així, ens podem arribar a trobar fins a tres definicions de "Contingut":

Contingut [1]: Missatge i/o informació. Segons els arxivers i diplomatistes és el millor concepte per definir en abstracte qualsevol missatge intel·ligible amb informació interpretable. Els gestors de la informació i informàtics no utilitzen aquest mot en aquest sentit sinó simplement el d'Informació.

Contingut [2]: Contingut [1] + Format de dades. El contingut, o la informació, sense una cossificació codificada en un format no es pot considerar mai contingut. Informació i continent s'unifiquen en un sol concepte. La paraula anglesa File seria la que definiria millor aquesta acepció. Els arxivers a aquesta entitat l'anomenen "Document d'Arxiu". Els gestors de la informació i informàtics la tradueixen literalment i l'anomenen "Fitxer", d'altres utilitzen el terme Content, el mot anglès de Contingut, per a definir aquests fitxers. Els diplomatistes simplement l'interpreten com a "Document", la informació del qual es disposa mitjançant una forma física i una forma intel·lectual.

Contingut [3]: Contingut [2] + Metadades. És la darrera accepció. Convé deixar-la clara perquè ha estat l'origen de la confusió. Els gestors de la informació i informàtics, i sobretot els impulsors de sistemes ECM, han utilitzat el concepte Content per definir unes entitats formades per informació, més un format de dades, que a més incorporen metadades sobre l'entitat. D'aquesta manera també es cossifica una entitat, la informació no viu en el limbe, i es crea una unitat de gestió per als sistemes de gestió documental. La informàtica també l'anomena Objecte Digital o Digital Object. L'arxivística utilitza aquest neologisme per a la seva ciència i, fins i tot, l'ha transformat en un Objecte d'Informació d'Arxiu quan es parla d'entitats gestionades en sistemes d'arxiu digital. Pels gestors de sistemes ECM, Content és la unitat de gestió fonamental a l'interior d'aquests sistemes. No per atzar, l'acrònim ECM vol dir Enterprise Content Manager, és a dir, Gestor de Contingut d'Empresa. La diplomàtica, en aquest cas, avalua el contingut com a document, més la disposició de la informació  en una forma física i de una forma intel·lectual, i l'associació d'un perfil documental que incorpora coneixement sobre el context on s'ha produït.

És o no és complex el món de les terminologies? Doncs, només cal veure com en reunions de treball entre arxivers i gestors de la informació, s'utilitza el concepte "Contingut" amunt i avall, sense saber què és què en cada moment. Qui ha de cedir en aquests casos?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…