Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2010

Wikileaks: problemes diplomàtics o de diplomàtics?

Imatge
Ja en vàrem parlar en un post de finals del mes d'octubre que titulaven: Wikileaks és fiable?. Altra vegada Wikileaks està posant en solfa informació relacionada amb la política exterior i amb els afers militars nordamericans classificada com a confidencial o secreta. La variable que està apareixent amb tot aquest afer és si la informació, per si sola, pot ser constitutiva de dret o no. Aquest és un debat que està a l'ordre del dia en qualsevol esfera administrativa sigui europea o nordamericana. Wikileaks torna a apostar per presentar de manera massiva documents procedents de la diplomàcia dels USA i per, de manera sumària, informar a una llista tancada de rotatius mundials aquelles informacions més rellevants, al seu entendre, relatives a diferents caps d'estat i personalitats mundials. Aquests rotatius, a saber, The New York Times, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel i El País, opten per comunicar les dades més sensibles extretes d'aquests informes, però també les m…

El Perfil Documental: el document, les seves circumstàncies i els seus límits

Imatge
Motivada per una traducció ràpida del concepte Record profile utilitzat pel projecte InterPares 1, que a la vegada deriva d'una traducció de l'expressió italiana Profilo documentario, ha arribat a la Diplomàtica en català i castellà el concepte de "Perfil documental". Amb aquesta expressió, que encara no ha fet una especial fortuna en el llenguatge professional d'arxivers, gestors documentals, gestors de la informació o informàtics, s'amaga el que comunament es coneix com a "Esquema de metadades".
El Perfil documental, en rigor, és aquell conjunt de metadades que permeten compilar un seguit d'atributs relatius al contingut, al context i a l'estructura d'un document electrònic. Dins els atributs de contingut podem trobar aquella informació relacionada amb l'objectiu, missió i identitat del document; els atributs de context situen en l'espai, el temps, l'entorn de producció, l'usabilitat i les possibilitats d'accés del d…

Els excessos de l'Accés

Imatge
Arran d'un curs sobre "Com realitzar quadres de Seguretat i Accés" que hem realitzat aquestes darreres setmanes amb la Laura Orenga, arxivera del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i gràcies a l'Associació d'Arxivers de Catalunya que l'ha promocionat, ha sorgit la necessitat de definir alguns conceptes que, si bé semblen sabuts i interioritzats, costa a vegades utilitzar adequadament en els moments necessaris. Els conceptes són els d'Accessibilitat, Accés, Règim d'Accés, Règim de Seguretat o Protecció de dades personals. Una de les funcions de la Diplomàtica és definir una terminologia que permeti la comprensió dels components interns dels documents. Uns d'aquests components són les anomenades propietats essencials o significant properties dels documents. Una d'elles, a més, és pròpiament l'Accessibilitat. Per aquest motiu hem volgut aportar la nostra opinió sobre tota aquesta terminologia amb la voluntat d'aportar més clare…

Pot la descripció arxivística, descriure diplomàticament?

Imatge
Una ràpida anàlisi de la definició que ofereix la NODAC d'Unitat Documental Simple, podria acabar irritant als diplomatistes més convençuts. I és que si la unitat documental simple és la "unitat arxivística més petita i indivisible intel·lectualment", aleshores qualsevol exercici d'anàlisi de les formes física i intel·lectual d'un document no seria res més que un exercici inútil. És indiscutible que la definició no és gens afortunada, o en tot cas poc completa.
Més polida sembla la definició de document d'arxiu, la qual afirma que ho és qualsevol "informació enregistrada, amb independència del suport o de les seves característiques físiques i intel·lectuals, produïda o rebuda i conservada per una organització o una persona en el desenvolupament de les seves activitats." En aquest cas, l'Arxivística admet l'existència de "característiques físiques i intel·lectuals," tot i que no siguin rellevants a l'hora de destriar un documen…

VII JSe - Cal preservar la signatura electrònica? - 27/10/2010 - Part 2

Heus aquí la segona part del video.

VII JSe - Cal preservar la signatura electrònica? - 27/10/2010 - Part 1

Em plau de compartir amb vosaltres el vídeo de la taula rodona sobre la conveniència o no de preservar les signatures a llarg termini. Hi veureu la intervenció d'en Remo Suppi, la meva pròpia i la d'en Miquel Casademont, explicant cada u la seva experiència. En Remo fa una visió general del problema, jo parlo del cas de l'Ajuntament de Terrassa i de quin posicionament hem adoptat a l'Arxiu i en Miquel parla de la preservació de documents signats de la Universitat de Girona. La taula va ser moderada per Ramon Alberch.

El Principi de Corroboració: una alternativa al resegellat de les signatures electròniques.

Imatge
No és nou que les signatures electròniques han demostrat que no superen la prova del temps. Davant d'aquest inconvenient ja fa temps que s'estan buscant alternatives per a poder preservar aquells documents electrònics que hagin rebut una validació d'aquest tipus. Existeix un principi en Diplomàtica, que deriva de l'utilització en època medieval, de l'anomenada clàusula de Corroboració, que pot ser atès. Es tracta del principi de Corroboració. Per entendre'l cal parlar primer d'aquesta clàusula. Aquesta s'utilitzava a l'interior del la part analítica anomenada Text o Context del document per a constatar per escrit amb llenguatge natural quin havia estat el mètode emprat per a validar el document. Aquesta simple menció no exhimia de la utilització del mètode descrit, que també s'executava. Així, es disposava un segell de cera penjant, un seguit de testimonis subscribien el document, entre d'altres opcions.
Especial fortuna va fer la menció exp…

Content, Contingut o Informació?

Imatge
Cal millorar en la manera com ens comuniquem, això és un fet indiscutible. Aquest advertiment va dirigit a diplomatistes, arxivers, documentalistes i gestors de la informació, i a tothom que tracti amb informació i documents en els seus camps d'estudi. Tots tenim el nostre propi vocabulari, el nostre propi idioma, que ens permet ser diferents als altres i creuren's que la nostra manera de veure el món és la més ajustada a la veritat. També és indiscutible que aquesta darrera frase és clarament discutible. I és que, tot i parlar de coses semblants, ens perdem amb vocabularis diversos que impedeixen que tots plegats poguem treballar realment en equip en un espai interdisciplinari productiu.
La reflexió, òbvia en molts punts, ve arran de les diferents accepcions que ens trobem de la paraula "Contingut", interpretada de maneres diferents i utilitzada de manera ambígua per cada sector. Així, ens podem arribar a trobar fins a tres definicions de "Contingut":
Contin…