Vés al contingut principal

Wikileaks és fiable?

L'aparició darrerament del fenomen Wikileaks (literalment, Wikifiltracions) està fent trontollar l'Administració Obama. Aquest web, dirigit per Julian Assange, ha difós un total de 391.832 informes d'accions de guerra succeïts a Iraq entre l'1 de gener del 2004 i el 31 de desembre de 2009, amb tots els detalls de les baixes civils i militars provocades. Els resultats són esfereïdors. Tanmateix, tot i ser diferents a les dades admeses pel Pentagon, tant les dades oficials com les de wikileaks simplement reforcen la cruesa d'un capítol ignominiós de la història d'aquest planeta. El que ens preguntem, tanmateix, és si les dades transmeses per wikileaks són fiables o no des del punt de vista estrictament diplomàtic.

Si entrem al web de Wikileaks ens trobarem un breu text explicant quina és la informació que hi trobarem. Al menú esquerra, hi ha dues entrades principals. Una rep el nom de "Diary Dig" i l'altra el nom de "War Logs". Si entrem al "Diary Dig" hi trobarem l'accés a una gran quantitat de reports consultables. Cada report té les següents característiques:

El text en majúscula: D'aquesta manera s'informa al lector del respecte a la font tipogràfica emprada segurament per l'enregistrament de text original. Es tracta de respectar un dels punts importants de la forma física de l'informe a fi i efecte de no comprometre la seva credibilitat. La conclusió és que el text es va fer en majúscula amb un dispositiu electrònic que utilitza caràcters senzills i tipografia bàsica i estandaritzada per poder ser representada en tot moment per qualsevol dispositiu alternatiu.

Guió baix per indicar la supressió de noms propis: El text de l'informe no és complet, hi manquen els noms propis de les persones implicades en l'acció de guerra. Es volen protegir les dades personals d'aquests individus, però a la vegada deixa un punt d'incertesa en la credibilitat de l'informe que s'està presentant. En aquest sentit, l'original no és transparent al lector. La voluntat de wikileaks no és destapar els noms de víctimes i agressors, sinó presentar la suma total de dades.

Acrònims d'ús per cada acció: El text de l'informe utilitza sovint acrònims que són transparents al lector per a facilitar-ne la comprensió. A la vegada aporta credibilitat perquè pren la forma de còpia imitativa del text original enregistrat per dispositius electrònics, d'igual manera que passa amb l'utilització de text en majúscula.

Indicació de canvi de línia: D'igual manera que el punt anterior, l'utilització de guionets mitjans (generalment dos: --) ens demostra que es continua respectant la forma original de l'enregistrament. A més, també se'ns indica que no hi ha cap mancança de text o supressió premeditada, com passa amb les dades personals.

Metadades de context, estructura i contingut: Al marge esquerra apareix una llarga llista de metadades sobre l'acció de guerra que afavoreixen la comprensió del context en què es produí l'acció i també la redacció de l'informe. Les metadades no són, però, del tot completes en molts casos, però delimiten un mínim context que les fa suficients.

Mapa: També es disposa una breu imatge d'un mapa extret amb l'eina Google Maps, que marca el lloc concret de l'acció de guerra. El mapa, tot i que no s'observa del tot, hauria de determinar la data en què s'ha pres la imatge per aportar major credibilitat a l'informe. La realitat és que el mapa que s'aporta és una captació del 2010, no pas de la data en què succeï l'acció jurídica. Aquí hi hauria un possible element de feblesa en la fiabilitat de l'informe.

Tracking number: Finalment hi trobem aquest identificador únic que no sabem si fa referència a un identificador creat per wikileaks per retrobar els seus informes o bé a un identificador del Pentagon que permeti el retrobament de l'original per acabar de verificar l'autenticitat de les dades transmeses.

Després del "Diary Dig" analitzem la pàgina "War Logs". A més de tornar a mostrar l'informe amb les formalitats i metadades que acabem de descriure, s'afegeixen dos mòduls addicionals d'informació. Un anomenat "Comments" destinat a què els usuaris puguin afegir coneixements addicionals o opinions sobre cada una de les accions de guerra; l'altra mòdul rep el nom de "Context" i aporta els articles de diari (només nordamericans) que el dia en què s'esdevingué l'acció de guerra, van aparèixer públicament i van fer menció directa, indirecta o no van fer menció d'aquesta acció.

Un cop analitzats els elements contextuals, formals i avaluats els punts febles per a demostrar els elements essencials d'aquests informes, podem arribar a diferents conclusions: 

1.- Els informes no són complets i, per si sols, no poden produir cap tipus d'efecte jurídic.

2.- Per aquest motiu, hem de tractar aquests informes com a simples documents probatoris d'una acció de guerra. Tanmateix la probatorietat que s'ha esdevingut amb la seva difusió per via telemàtica a partir del web wikileaks no ha estat encara avaluada per cap instància judicial. Aquests informes s'ofereixen a l'opinió pública perquè aquesta en tregui les seves conclusions, generant una onada de rebuig a les diferents administracions que durant set anys han estat implicades en la Guerra d'Iraq. La probatorietat, per tant, s'ha derivat cap al propi Sistema Jurídic i no pas cap al Sistema Judicial que hauria de determinar possibles conseqüències jurídiques a partir d'aquests informes. Aquestes són les noves regles del joc determinades per la democratització de la informació a internet. Les noves regles del joc, tanmateix, poden fer dubtar del propi mecanisme.

3.- La difusió per via telemàtica de documents administratius probatoris com ara aquests informes, i la possibilitat d'opinar i contextualitzar l'esdeveniment informat, amb textos cognitius periodístics o amb opinions subjectives de persones, crearà nous documents probatoris, però amb elements contextuals i formals que poden acabar fent dubtar d'alguns dels informes transmesos. Es crea un espai de redefinició de l'informe original i un nou espai d'informació creixent d'origen subjectiu i no verificable que pot comprometre la credibilitat de la pròpia iniciativa.

Comentaris

Joan Antoni Jiménez ha dit…
Molt interessant la teva aportació a l'assumpte de Wikileaks, especialment pel que fa a les característiques de cada document i l'anàlisi que en fas.
Pel que fa al valor probatori dels documents, tot i que comparteixo les apreciacions que fas, crec que la principal font de fiabilitat és què els EUA no diuen que s'estan publicant informes falsos a Internet, sinó que s'estan publicant informes secrets:
http://www.nytimes.com/interactive/world/war-logs.html
A nivell documental, això no té cap valor, però davant d'un jutge segurament seria una bona arma de prova.
Felicitats per aquest blog tan interessant.
Alex Cruces ha dit…
Interessant article de La Vanguardia sobre wikileaks.


http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20101030/54062523022/quien-teme-a-wikileaks.html

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …