Vés al contingut principal

El llindar de l'Autenticitat

Existeix una subtil diferència entre l'autenticitat diplomàtica i l'autenticitat jurídica. Així com la primera és verificable si l'autor que diu que ha fet el document ha estat realment aquest, la segona és verificable si, un cop confirmat que l'autor és qui diu que és, el contingut jurídic del document també és el que diu que ha de ser. Així doncs, aquest exercici tautològic de confirmació en cada document, tant per atestar la identitat de qui l'ha fet, com per demostrar la integritat del contingut que hi apareix, configura una principi d'autenticitat plena que permet a la Diplomàtica i al Dret poder confiar amb aquest document.

Aquesta diferenciació acadèmica és molt útil per saber fins on arriba la Diplomàtica i fins on arriba el Dret. Tanmateix si bé la Diplomàtica clàssica es limita a confirmar la seva part, tant la Nova Diplomàtica sorgida de l'École de Chartes, com la Contemporary Archival Diplomatics o la més recent Digital Records Forensics, han orientat el seu objecte a la determinació de l'autenticitat plena. Aquesta ambició és difícil de demostrar de manera completa en documents medievals, moderns o contemporanis. Tot i així, en la producció coetània de documents (inclosos lògicament els electrònics) l'ambició es tranforma en una capacitat real de dotar d'elements en cada un dels productes d'informació que permetin demostrar-ne l'autenticitat diplomàtica però sobretot l'autenticitat jurídica. D'aquesta manera la Diplomàtica vol assumir competències pròpies del Dret per a esdevenir una disciplina amb capacitat suficient de peritatge de qualsevol document produït a l'actualitat. Aquest, de fet, és l'objectiu de la Digital Records Forensics: avaluar tots els elements formals, la gènesis i tots els aspectes relacionats amb la Diplomàtica en els documents, però també disposar de capacitat suficient per avaluar o preveure les conseqüències legals que aquell document pot o no generar. La Diplomàtica, doncs, entesa d'aquesta manera, passa al capdavant de qualsevol fase de producció documental.

El llindar de l'autenticitat, doncs, l'entenem com aquell conjunt d'elements mínims que doten d'autenticitat plena un document. Aquest element, així com sembla verificable en la producció de documents actuals, és més complicat d'analitzar quan tractem amb documentació històrica, havent d'optar només per verificar l'autenticitat diplomàtica i deixant com a més relativa qualsevol identificació de l'autenticitat jurídica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…