El llindar de l'Autenticitat

Existeix una subtil diferència entre l'autenticitat diplomàtica i l'autenticitat jurídica. Així com la primera és verificable si l'autor que diu que ha fet el document ha estat realment aquest, la segona és verificable si, un cop confirmat que l'autor és qui diu que és, el contingut jurídic del document també és el que diu que ha de ser. Així doncs, aquest exercici tautològic de confirmació en cada document, tant per atestar la identitat de qui l'ha fet, com per demostrar la integritat del contingut que hi apareix, configura una principi d'autenticitat plena que permet a la Diplomàtica i al Dret poder confiar amb aquest document.

Aquesta diferenciació acadèmica és molt útil per saber fins on arriba la Diplomàtica i fins on arriba el Dret. Tanmateix si bé la Diplomàtica clàssica es limita a confirmar la seva part, tant la Nova Diplomàtica sorgida de l'École de Chartes, com la Contemporary Archival Diplomatics o la més recent Digital Records Forensics, han orientat el seu objecte a la determinació de l'autenticitat plena. Aquesta ambició és difícil de demostrar de manera completa en documents medievals, moderns o contemporanis. Tot i així, en la producció coetània de documents (inclosos lògicament els electrònics) l'ambició es tranforma en una capacitat real de dotar d'elements en cada un dels productes d'informació que permetin demostrar-ne l'autenticitat diplomàtica però sobretot l'autenticitat jurídica. D'aquesta manera la Diplomàtica vol assumir competències pròpies del Dret per a esdevenir una disciplina amb capacitat suficient de peritatge de qualsevol document produït a l'actualitat. Aquest, de fet, és l'objectiu de la Digital Records Forensics: avaluar tots els elements formals, la gènesis i tots els aspectes relacionats amb la Diplomàtica en els documents, però també disposar de capacitat suficient per avaluar o preveure les conseqüències legals que aquell document pot o no generar. La Diplomàtica, doncs, entesa d'aquesta manera, passa al capdavant de qualsevol fase de producció documental.

El llindar de l'autenticitat, doncs, l'entenem com aquell conjunt d'elements mínims que doten d'autenticitat plena un document. Aquest element, així com sembla verificable en la producció de documents actuals, és més complicat d'analitzar quan tractem amb documentació històrica, havent d'optar només per verificar l'autenticitat diplomàtica i deixant com a més relativa qualsevol identificació de l'autenticitat jurídica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

The Nota - Anàlisi diplomàtica

L'Original "of the Nota" - Anàlisi diplomàtica

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos