Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2010

Wikileaks és fiable?

L'aparició darrerament del fenomen Wikileaks (literalment, Wikifiltracions) està fent trontollar l'Administració Obama. Aquest web, dirigit per Julian Assange, ha difós un total de 391.832 informes d'accions de guerra succeïts a Iraq entre l'1 de gener del 2004 i el 31 de desembre de 2009, amb tots els detalls de les baixes civils i militars provocades. Els resultats són esfereïdors. Tanmateix, tot i ser diferents a les dades admeses pel Pentagon, tant les dades oficials com les de wikileaks simplement reforcen la cruesa d'un capítol ignominiós de la història d'aquest planeta. El que ens preguntem, tanmateix, és si les dades transmeses per wikileaks són fiables o no des del punt de vista estrictament diplomàtic.
Si entrem al web de Wikileaks ens trobarem un breu text explicant quina és la informació que hi trobarem. Al menú esquerra, hi ha dues entrades principals. Una rep el nom de "Diary Dig" i l'altra el nom de "War Logs". Si entrem …

El llindar de l'Autenticitat

Existeix una subtil diferència entre l'autenticitat diplomàtica i l'autenticitat jurídica. Així com la primera és verificable si l'autor que diu que ha fet el document ha estat realment aquest, la segona és verificable si, un cop confirmat que l'autor és qui diu que és, el contingut jurídic del document també és el que diu que ha de ser. Així doncs, aquest exercici tautològic de confirmació en cada document, tant per atestar la identitat de qui l'ha fet, com per demostrar la integritat del contingut que hi apareix, configura una principi d'autenticitat plena que permet a la Diplomàtica i al Dret poder confiar amb aquest document.
Aquesta diferenciació acadèmica és molt útil per saber fins on arriba la Diplomàtica i fins on arriba el Dret. Tanmateix si bé la Diplomàtica clàssica es limita a confirmar la seva part, tant la Nova Diplomàtica sorgida de l'École de Chartes, com la Contemporary Archival Diplomatics o la més recent Digital Records Forensics, han or…

Evidències analògiques del 23-F... en entredit

Dues són les unitats documentals utilitzades per avaluar els successos del 23-F. Una és la gravació de 34 minuts que les càmeres de RTVE van realitzar des de l'entrada de Tejero fins que es van aturar per un error tècnic. La segona és la presumpta gravació de les converses telefòniques que van tenir lloc durant la tarda i la nit del 23-F entre els ocupants del Congrés i l'exterior. Les dues unitats són mencionades per Javier Cercas en la seva novela/crònica/llibre d'història/assaig/reportatge periodístic titulat "Anatomía de un instante". Segur que hi ha altres unitats documentals en paper a considerar, que no utilitza l'autor, almenys d'entrada. Sens dubte el que importa aquí és la capacitat probatòria o evidencial d'aquestes dues unitats enregistrades en suports no tant ferms o resistents com ara el paper. La primera (audiovisual) i la segona (audio) es deurien enregistrar en cintes analògiques. La primera potser en un UMatic, la segona no ho sé. Aq…

Barak Obama no utilitza la signatura electrònica?

És una tradició instaurada des de fa molts anys als Estats Units, que quan el seu president ha de sancionar una nova llei ho faci mitjançant una signatura solemne en un acte públic. És més, la tradició diu que cal més d'una ploma per a signar aquestes lleis, fins al punt d'arribar a 20 o més plomes per a realitzar una sola signatura. La raó per la qual s'utilitzen tantes plomes és la següent: la ploma que s'utilitza per signar una llei històrica es converteix en un artefacte històric des del moment en què s'utilitza. La quantitat de plomes utilitzades va en funció del nombre de persones que van participar en la definició de la llei, que un cop signada es pot entendre com un petit gran moment de la història d'aquella federació. La Casa Blanca grava les plomes que després es donen com a record als ponents clau o als partidaris de la llei recentment signada. Fins aquí tot bé i molt propi dels Estats Units.
Potser per aquest motiu tant solemne i tant respectuós amb …