Vés al contingut principal

La Fi de la Diplomàtica?

El debat s'ha obert, d'igual manera que es va obrir l'any 1991 amb el llibre de "La fi de la Història" de Francis Fukuyama. És cert que amb els nous paradigmes que creuen que en el futur immediat la informació, per si sola, serà constitutiva de dret, els documents tal com els entenem avui dia no tindran sentit ni desenvoluparan cap funció? No neguem la possibilitat que la legislació així ho prevegui, que cregui fermament en què els sistemes d'informació seran prou robustos com per garantir que les dades que hi resideixen són fiables i autèntiques. Ara bé, el sistema judicial permetrà que això succeeixi? Els notaris també evolucionaran cap aquestes situacions? Costa creure que col·lectius tan importants evolucionin al mateix ritme que les tecnologies de la informació. La seva prudència i la seva recança a anar al mateix ritme que les TIC cal ser analitzada: d'una banda pot semblar que es resisteixen inutilment al canvi, de l'altra, que com a col·lectius garants de l'autenticitat i la legalitat de les transaccions, eviten un creixement tant violent com el mercat obliga. La Diplomàtica, doncs, potser ha d'optar per veure amb més prespectiva els canvis que s'estan produint, i no evolucionar cap a la seva autoeliminació. Potser el document tal com l'entenem (informació enregistrada en un suport) varia ostensiblement, davant la liquidació de la força i el valor dels suports, però la garantia dels drets i deures dels ciutadans continua essent una exigència major. Si no ho fan els documents, ho hauran de fer les dades derivades de sistemes, i aquestes dades s'hauran de representar d'alguna manera prou creïble com perquè en derivin evidència i proves. Si la Diplomàtica és la ciència que estudia els documents, potser sí que l'objecte d'estudi canviarà. Si la Diplomàtica estudia com demostrar l'autenticitat i la fiabilitat dels productes d'informació, aleshores crec que no ha mort res, ans al contrari, ha nascut un espai de desenvolupament teòric molt important.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …