Vés al contingut principal

Diplomàtica vs. Diplomàcia

En primer lloc cal diferenciar clarament la Diplomàtica de la Diplomàcia. La Diplomàcia pot ser entesa, a partir de la definició del DIEC 2, com "l'art i pràctica de conduir les negociacions entre nacions; pot ser entesa com la carrera de qui s’ocupa en aquestes negociacions; com el conjunt dels membres de la diplomàcia d’un país; o simplement com el tacte, habilitat, a portar un afer delicat". En tot cas, un dels membres de la diplomàcia d'un país es pot anomenar diplomàtic o diplomàtica, però poc té a veure amb la disciplina que volem estudiar.

La Diplomàtica, doncs, és la disciplina (per alguns una Ciència plenament constituïda) que estudia el ser i l'esdevenir de la documentació (entesa com un conjunt de documents però també com l'acció de documentar quelcom). També analitza la gènesi, la constitució interna i la transmissió de documents així com la seva relació amb els fets que hi són representats i amb els seus productors i destinataris. Aquesta definició, aportada per Luciana Duranti, sobrepassa la que el DIEC 2 ens aporta per la Diplomàtica, és a dir, "la disciplina que té per objecte l’estudi de la forma, del procés d’elaboració i de la tradició dels diplomes antics". Si bé aquesta és una definició vàlida, no recull de manera exhaustiva les competències d'aquesta disciplina i oblida, per exemple, l'ús de la Diplomàtica en l'estudi de la producció documental moderna i contemporània.

De manera que diplomàtics i diplomàtiques, en tot cas, poden conduir les seves negociacions mitjançant l'ús de documents, però l'estudi de la forma i de les característiques d'aquests, a fi i efecte de verificar-ne la seva autenticitat, anirà a càrrec de diplomatistes. Concepte, que per cert, no existeix al DIEC 2.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Propiedades significativas, esenciales y legales de los documentos

Las unidades documentales no son entidades intelectuales vacías.Están cargadas de propiedades que las significan.Entendiendo unapropiedadcomo esa cualidad peculiar o característica, como aquel atributo esencial que identifica una entidad y la diferencia de otras, en el mundo de los documentos podemos hablar de tres tipologías concretas: las propiedades significativas, las esenciales y las legales.
Laspropiedades significativasson aquellas características formales que permiten la representación inteligible de un documento.Han sido definidas por Andrew Wilson como las características de un objeto digital que deben ser preservadas con el fin de asegurar la accesibilidad, la usabilidad y su comprensión permanente, así como su capacidad para ser aceptadas como evidencia de lo que representa y transmite el documento.La Diplomática, a las propiedades significativas, las ha llamado tradicionalmente características intrínsecas y extrínsecas, y en la actualidad también las llama forma física y f…

Evidencia, prueba y testimonio.

Una de las innovaciones de la traducción española de las ISO-30300 y 30301 es el uso extendido del concepto "evidencia", denostando los clásicos "prueba" o "testimonio". Es una consecuencia natural de la progresiva adopción de los conceptos anglosajones en el vocabulario de las ciencias de la información. Otra consecuencia es precisamente esta: incluir en las ciencias de la información, otras disciplinas que hasta hace poco años era auxiliares de la historia, como la diplomática o la misma archivística. Es una tendencia marcada por las necesidades de nuestra sociedad y no es imputable exclusivamente a exigencias de mercado. El caso pues, del concepto "evidencia" es una conquista más de esta nueva manera de ver las cosas. En ningún caso, nos parece mal.
Pero sí que es cierto que en las comunidades de uso con una larga tradición basada en el derecho romano (hablo de países europeos no anglosajones) la aparición del concepto "evidencia" …

A la recerca del panellet autèntic!!

Quin és el panellet més autèntic? Quin és l'original? Aquesta és la petita recerca que hem realitzat durant aquesta setmana i que malauradament no donarà resposta al dubte més manifestat: de moniato o de patata? Aquest tema no té resposta, tants productors, tantes opinions. El que farem en aquest post és observar quines estratègies se segueixen per "vendre" com a autèntics i, per tant, com a millors, diferents autors de receptes de panellets. 
Ara us preguntareu? Què té a veure amb la Diplomàtica aquest assumpte? Si seguim escrupulosament la teoria no hi ha raons ni natura jurídica en una recepta de panellets. Tanmateix, sí que podem observar com s'utilitzen mecanismes propis dels documents de natura jurídica per dotar d'autoritat i de credibilitat aquestes propostes. L'autenticitat, entesa com a un valor de qualitat, obliga a utilitzar tots els mecanismes a l'abast i què millor que fer-ho amb les estratègies típiques dels documents de natura jurídica? P…